ACEMEFIDE - Associació Catalana d'Especialistes en Medicina de l'Educació Física i l'Esport
Presentació | Organització | Formació | Webs MEFIDE | Taulell d'Anuncis | Grups de Treball | Publicacions | Foros Mesport | Ofertes de Treball | Suport Informàtic | Mapa Web
  
Inici  >  Notícies  > 


:: La Fibromialgia requereix exercici físic moderat i persistent

Dades d'aquesta noticia afegides : 2009-06-30



La Fibromialgia requereix exercici físic moderat i persistent

El tractament del pacient amb fibromialgia consta de tres potes: la metgessa, la psicològica i l'exercici físic. En aquest últim camp és molt important que el pacient sigui constant, i que realitzi els exercicis de manera adequada, però sense arribar a l'extenuació.

Els pacients que pateixen fibromialgia es caracteritzen per un cansament constant i corren el risc de dur una vida inactiva que no afavoreix gens al desenvolupament de la seva malaltia. Un pla d'exercicis aeròbics pautats pot ajudar molt a portar la malaltia. L'Associació per a la Divulgació de la Fibromialgia ha editat una guia d'exercicis perquè aquestes persones millorin el seu estat físic. "L'esport aeròbic és l'únic que és eficaç per al tractament de la fibromialgia. Ha de seguir dues pautes: moderat i mantingut", ha explicat a Diario Médico en Javier Rivera, reumatòleg de l'Hospital Gregorio Marañón, de Madrid, i un dels autors de la guia. Es recomana realitzar formes d'exercici no agressives per a minimitzar la tensió en la columna i en les parts toves. Existeixen algunes pràctiques especialment recomanades: activitats en piscina climatitzada, yoga i Tai Chi. S'aconsella no abusar del treball excèntric (com baixar escales o pendents), ja que pot provocar en els afectats microtraumatismesmusculars, rigidesa o dolor unes hores més tard; també s'han d'evitar recorreguts articulars màxims i salts o moviments que suposin cops contra el terra, perquè poden empitjorar la sintomatología dolorosa. "Les pràctiques han d'estar adaptades al pacient i aquest ha d'acostumar-se a realitzar-les quotidianament", explica Rivera. Els exercicis recomanats són senzills: estiraments, pressió lleu sobre objectes immòbils, aixecament de peses de poc pes i exercicis de força amb elements elàstics. També s'aconsellen pràctiques en piscines amb aigua temperada, com moure les extremitats contra la resistència de l'aigua. "Cal recordar al pacient que és contraproduent arribar al límit del cansament", explica Narcís Gusi, de la Facultat de Ciències de l'Esport de la Universitat d'Extremadura. "Si es realitza un esforç excessiu, la fatiga i el dolor apareixen al cap d'unes hores". Els pacients amb fibromialgia són més sensibles al dolor; per això cal adaptar les taules perquè existeixi el menor impacte mecànic possible i tampoc s'han de sobrecarregar les articulacions. Gusi duu temps estudiant exercicis en piscina per a aquest col·lectiu: "Les taules en l'aigua són molt recomanables. No parlem de natació, perquè pot ser contraproduent. El millor són moviments contra la resistència de l'aigua i de mobilitat corporal". Un aspecte important és la temperatura: "Els exercicis s'han de dur a terme en aigua temperada o mitjanament calenta perquè té un efecte analgèsic. L'aigua freda incrementa el dolor. Una de les novetats de la guia, que ha estat patrocinada per Pfizer i Caixa Laboral i l'Institut Basc de la Dona, és que recull pràctiques amb plataformes vibratories. "És un tractament complementari de baix impacte sobre les articulacions. L'objectiu de la inclusió és l'estimulació òssia, ja que és bastant pronunciada la tendència a la osteoporosis i als problemes d'equilibri en aquests pacients". Les vibracions de baix impacte, encara que no està demostrat que augmentin la força del membre inferior, si que incrementen la capacitat de salt. Entre els seus beneficis també s'han apreciat millores en la propiocepció, increment dels nivells de cortisol i, sobretot, ajuda a formar os en zones de risc de fractures com el cap del fémur. De totes maneres, un dels grans problemes de la fibromialgia és el seu retard diagnòstic: "triguem set anys a detectar al malalt. El pacient pelegrina de consulta en consulta. Aquest és el nostre gran problema perquè quan anem a començar a tractar al malalt ja està deteriorat", diu Rivera.

Font: Diario Medico



Guia



Tornar